3 Model de xarxa OSI
L’organització ISO (International Organization for Standarization, Organització Internacional per a l’Estandardització), per tal de solucionar els problemes d’incompatibilitat i incapacitat de comunicació entre xarxes, deguts a les diferents especificacions i implementacions dels diferents sistemes, va fer als anys vuitanta del segle passat un estudi de l’esquema dels sistemes de xarxes existents, com ara DECnet (digital equipment corporation), SNA (system networks architecture) i TCP/IP, per tal de trobar un conjunt de normes comunes. Com a resultat de l’estudi, l’ISO va crear un model de xarxa que podia ajudar els fabricants a crear xarxes que fossin compatibles i operables entre si i amb altres xarxes.
El model de referència OSI, llançat el 1984, és l’esquema descriptiu que va crear l’ISO. Aquest model proporciona als fabricants un conjunt de normes que faciliten més compatibilitat i operabilitat entre els diferents tipus de tecnologies de xarxa produïdes per diferents empreses de tot el món.
Figura 2.1. Capes OSI
El model de referència OSI defineix les funcions de xarxa de cada capa i configura l’esquelet que ajuda a entendre com viatja i es comporta la informació per la xarxa.
A més, ajuda a visualitzar com la informació i els paquets de dades viatgen des de les aplicacions origen (fulls de càlcul, documents...) pels dispositius i els medis de xarxa fins a un altre sistema ubicat en la xarxa que els utilitza, encara que aquest altre sistema tingui diferents tipus de medis d’accés a la xarxa. El model de referència OSI es defineix en set capes numerades, i cada una defineix una funció especifica de la xarxa (figura 2.1):
• Capa 7: capa d’aplicació.
• Capa 6: capa de presentació.
• Capa 5: capa de sessió.
• Capa 4: capa de transport.
• Capa 3: capa de xarxa.
• Capa 2: capa d’enllaç de dades.
• Capa 1: capa física.
El fet de dividir en capes proporciona els avantatges següents:
• Divideix la comunicació en parts més petites i senzilles.
• Facilita la normalització dels components de la xarxa, amb la qual cosa permet el desenvolupament i el suport de diferents fabricants.
• Permet que diferents tipus de maquinari (hardware) i programari (software) es comuniquin entre ells.
• Impedeix que els canvis en una capa afectin les altres, cosa que permet un desenvolupament més accelerat.
En la taula 2.1 es fa una breu descripció de la tasca que fa cada capa.
Número de capa Nom de la capa Tasca que desenvolupa
Capa 7 Aplicació Processos de xarxa en aplicacions
Capa 6 Presentació Representació de dades
Capa 5 Sessió Comunicació entre ordinadors
Capa 4 Transport Connexió d’extrem a extrem
Capa 3 Xarxa Encaminament i recerca de la millor ruta
Capa 2 Enllaç de dades Accés al medi
Capa 1 Física Transmissió binària
Taula 2.1. Definició de cada capa OSI